Os dejo un artículo publicado en 1932. La historia se repite…

L’ARXIU ANOMENAT DE LA CORONA D’ARAGÓ

Hem llegit les objeccions i les protestes amb què ha estat acollida fora de Catalunya la possibilitat que el gran dipòsit documental anomenat oficialment Arxiu de la Corona d’Aragó passés a la Generalitat en virtut de l’Estatut. Aquestes objeccions i protestes surten de València i sobretot d’Aragó. ¿No és aquell l’Arxiu de tota la Corona d’Aragó? -al·leguen els protestataris. Doncs no pot reclamar-lo Catalunya, que no era sinó una part o Estat de la Corona. Tant de dret com Catalunya hi tenen Aragó i València. I encara podrien afegir, si volguessin, el dret que hi tenen Mallorca, el Rosselló i Sicília, i Sardenya, i Nàpols i tot…

La primera cosa a remarcar és que els protestataris ignoren o volen ignorar què és i què conté l’Arxiu disputat. Se’n diu de la Corona d’Aragó seguint la vella pràctica, que tan perjudicial ha resultat per als catalans, d’anomenar d’Aragó una múltiple o conjunt d’Estats on Catalunya era la principal força i la constant directora. Però, en realitat, l’Arxiu és, no solament de la Corona catalano-aragonesa, sinó el de l’època comtal catalana, anterior a la unió amb Aragó, època que va del segle IX a mitjans del segle XII, i és també l’Arxiu de l’antiga Generalitat de Catalunya. De més a més s’han acumulat a les sales d’aquell edifici, que encara ostenta el senyal heràldic de la Generalitat, un gran nombre de documents, manuscrits i còdexs procedents d’institucions i organismes catalans, especialment de monestirs. I tot això no té res a veure amb Aragó, ni amb València, ni amb Mallorca, ni amb cap altra de les terres d’ençà i d’enllà de la mar que pertanyeren a la Corona.

Per a comprendre l’absurditat de la tesi unitarista en matèria d’Arxius, n’hi ha prou amb pensar que si la tesi prevalgués, és a dir, si el gran Arxiu seguís en mans de l’Estat Central, la nova Generalitat de Catalunya, que segons l’acord mateix de la seva constitució és la restauració de la vella Generalitat, no tindria al seu càrrec l’abundantíssima i interessantíssima documentació d’aquesta.

Ens sembla que cap persona de bon criteri no pot defensar ni cohonestar una solució tan injusta. Els volums i papers de la Generalitat antiga han d’ésser restituïts directament a la Generalitat novella. Serà això una ben petita restitució a compte de la restitució general del patrimoni que Felip V usurpà a la gloriosa corporació que en temps passats representava la unitat política i administrativa del Principat de Catalunya.

A part del seu valor històric, aquesta documentació té per a nosaltres, catalans, un gran valor d’afecció. Des del punt de mira de les recerques i estudis històrics, tots els investigadors trobaran plenes facilitats en els arxius que depenguin de la Generalitat de Catalunya. Però per a nosaltres serà una gran satisfacció espiritual el tenir novament a les mans d’institucions catalanes els documents que donen fe i testimoniatge de la Catalunya d’altres dies. Els qui no comprenguin aquest gran interès i aquest gran amor nostres és que no tenen a l’ànima cap mica de sensibilitat.

L’Estat central, l’Estat unitari, mai no l’ha estimat aquest Arxiu. És gairebé un miracle que hagi pogut travessar els llargs temps de deixadesa i abandó i hagi arribat fins als nostres dies. L’Estat i els corcs han conspirat per la seva destrucció. Sense l’esforç personal d’alguns homes benemèrits, com Pròsper de Bofarull, l’Arxiu de la Corona se l’haurien menjat els corcs, la pols i la humitat. Així i tot, diverses vegades s’ha estat a punt de prendre’ns aquest immens dipòsit i dur-lo a Castella, com una depredació més de les que Catalunya ha hagut de sofrir. A Castella hi ha molts documents històrics nostres, que haurien de tornar-nos. Molts d’aquests senyors i d’aquestes corporacions que ara criden i protesten, no haurien dit res, segurament, si per la tradicional incúria del centralisme l’Arxiu hagués estat destruït. Ells es conformarien de tenir aquells pergamins i papers sota l’acció dels corcs i de les goteres. Allò que els sembla intolerable és que tornin a les mans amoroses dels catalans i que siguin tractats amb el respecte i l’afecte propis dels records familiars, i molt més quan aquests records constitueixen un tresor històric i un instrument d ’estudi.

¿Qui pot dubtar que l’Arxiu de la Corona i tots els arxius de Catalunya estaran més ben tractats i més ben dotats si la Generalitat se’n fa càrrec? El veritable interès d’Aragó i de València i de totes les terres que visqueren unides sota els prínceps del casal de Barcelona, és que l’Arxiu es trobi en les millors condicions d’instal·lació, de seguretat i de facilitat per als investigadors. Si la Generalitat se n’encarregués, procediria també ben aviat a la publicació de molts textos i documents inèdits. Es dóna el cas, per exemple, que el Dietari de l’antiga Generalitat resta encara inèdit, mentre que està publicat ja en gran part el dietari de l’antic Consell barceloní.

Que els documents dels comtes-reis corresponguin en conjunt als diversos Estats de la Corona, no és cap raó per a oposar-se al seu traspàs a la Generalitat de Catalunya. Però si en aquest punt hom s’explica determinades objeccions, és en canvi inexplicable que aquestes es dirigeixin a la totalitat de l’Arxiu, dins el qual hi ha una gran part de dipòsits purament catalans. Per a caure en aquest contrasentit, cal una gran dosi d’ignorància o de mala fe anticatalana.

Antoni Rovira i Virgili (La Publicitat 28 de juliol de 1932 (any LIV, núm. 18.085, p.1),

Dado que no hay argumentos para mi mensaje 2436, entiendo que estais conmigo en mis opiniones y me alegro.
La respuesta de miguel moliné no se la tengo en cuenta porque se contradice en sus términos, habla del doble rasero de los políticos catalanes para contestarme a las contradicciones flagrantes, expuestas por mí, del PP, que un dia dice negro y al otro blanco y se quedan tan anchos. A la política de crispación, tierra quemada, lerrouxista, de la derecha más rancia y casposa de EUROPA, que no es homologable a ninguna derecha europea; el PP que toca todas las teclas más bajas de los seres humanos enfrentando a las tierras del ESTADO ESPAÑOL, no ya en un ejercicio de doble rasero que eso sería una denominación suave sino en lás abyecta tarea que pueda hacer nunca un político. Milosevic hizo esto hace poco, Goebbels hace bastante más. Y aquí en catalunya la gente aguantando el chaparrón, calladitos, xque el título octavo de la consti siempre tiene razones.
Como querais hijos, oído barra¡¡ Ya firmaremos lo que sea.
Miguel estás muy atareado con el inicio del nuevo blog sobre la lengua, acabado un debate o casi, empieza otro, parece que seamos marionetas de claros intereses, todos nosotros.

Que no decaiga la fiesta.

Aunque sin esperanza ya de entrada, el que no se ha enterado es que no se entera o no quiere enterarse.

Ahora eso sí ya creen que se han cargado la unidad de la lengua, ¡¡los valencianos ya tienen idioma propio¡¡

Mi acepción de marionetas es la obvia, muñecos que se mueven mediante hilos que son manipulados por una persona, física o jurídica.
Y barrunto eso por la sucesión de los debates, no hablo ya de tú blog ( disculpa no tengo claro todavía el concepto de blog),que también, en todos los medios de comunicación al ritmo que marca el errático calendario de cierta derecha de este país, autoría del 11-M, montañas y desiertos lejanos, legitimidad de la victoria del PSOE, Estatut de Catalunya, con sus microfases de validez de la representación de los partidos catalanes o de las encuestas, (esta microfase fué muy buena), Nación solo hay una, como de madre( fase fuertemente edípica), microfase de que se metan el dinero polculo ( fase contradictoria y en la que todo el mundo iba de oído porque las cuentas no las dan ni hartosdevino), microfase cuartelera, con tejero de colegui, en la que aquí en Catalunya se vió que con ese frente unido quenopuedeservencido se acababa la fiesta como evidentemente ocurrió a la semana siguiente con un Estatut a la baja, constitucional hasta los fondos, como aquí sabíamos que no podría ser de otra forma y aquí paz y después gloria. Sacabao, todos contentos, excepto los amigos broncas y ERC que iba de buena fé por una vez en la vida y se ha quedado con la boca abierta y todavía no la ha cerrado. Los amigos broncas no pueden parar y ahora sacan lo del castellano en catalunya, ( no hablo de tu blog, sé que hace tiempo que tienes este comentario abierto, ergo tú no sigues el calendario pepero, aunque coincidas pelín en el temario) como temazo, dado que estan haciendo boca o no saben como posicionarse exactamente con el nuevo estatut dado que la parte de financiación coincide exactamente con la propuesta que hizo el PP en la elaboración en el parlament de Catalunya.
Mientras tanto se dedican a contar cuántos ignorantes hay en el país, cuál es su base real de votantes, aquellos a los que podrán tomar el pelo ad infinitum, los que les firmen el más grandioso y constitucional absurdo quemedalagana.

Me parece gravísimo que el Gobierno de Aragón a día de hoy no haya tomado medidas para proteger a los niños de algunas comarcas de Aragón de los ataques del nacionalismo. Creo que tienen derecho a no convertirse en tristes seres que vagan por la tierra obsesionados por la opresión que sufre su lengua, el origen de sus apellidos o la necesidad de reafirmar su personalidad como nación. Hace poco me enteré que se había celebrado una fiesta de recogida de libros en Badalona para distribuirlos en la Comarca del Matarraña. En otras palabras… ya están aquí.

Menudo cinismo Mollejo, pásate por la Plaza Colón y luego me hablas de “provincialismo decimonónicos”. Y por favor, menos lobos y deja de pitorrearte de las demás autonomías que no tienen la suerte de recibir el alud de inversiones en infrastructuras de las que recibe la tuya y que tanto ayudan (además de la domicialiación de las sedes de empresas que operan en toda España y que solo tributan en la capital) a hinchar el PIB.

Carlos Loscos, es el claro ejemplo de imperialista, neocolonialista, que se ha tragado todas las mentiras que les venden en las escuelas y universidades catalanas, e insito MENTIRAS.

Lo primero es que la unidad de las lenguas no existe ni ha existido nunca desde que el romanç evolucionó en las distintas variedades de latín, castellano, valenciano, gallego, en la edad media… en el caso del catalán, es un invento bastante más reciente, a finales del XIX, hasta entonces era un mero dialecto del provenzal como bien reconocen las mismos catalanes con dos dedos de frente.

Luego está el tema de la anexión por narices de los territorios, ni valencianos ni baleares quieren ser catalanes ni nada que se les parezca, pero además historicamente nunca ha existido esa entelequia que pretenden vendernos como muy acertadamente comentan otros foreros. Otra cosa es que los partidos de izquierda actuales pretendan hacer (ignorando a sus bases) una jugada similar a la que ZP tiene prevista para Navarra.

http://www.peramosatros.es

http://www.valenciafreedom.com

Información para el panca.

http://www.racv.es (Nuestra Real Academia)
http://www.loratpenat.org
http://www.gav-valencianistes.com

Que equivocados estáis con los valencianos. Valéncia será el final del pancatalanismo.

Gracias y un saludo a todos, Valencia está con Aragón y Baleares en la defensa de la libertad.